COSES DEL MÓN

METEORITS

-Que són els meteorits?

Els meteorits són pedres que en general no són massa cridaneres estèticament, però tenen una bellesa interior que les fa úniques. La major part dels meteorits que trobem estan constituïts pels materials originals que van formar el sistema solar.

-Com pots saber si una pedra és un meteorit?

Un meteorit ha de  ser analitzat per experts per a poder rebre el reconeixement oficial, ja que la majoria de persones porten pedres als laboratoris pensant-se que són meteorits però resulten no ser-ho.

Segons la pàgina web meteorits.cat, per saber si has trobat un tros de meteorit has de comprovar les següent característiques:

1-    Pes: La roca pesa més del que seria normal per la seva mida? Els meteorits generalment contenen gran quantitat de ferro i níquel, de manera que la seva densitat és més gran que les de les roques terrestres.

2-    La pedra atrau un imant? Si la resposta és “no”, probablement no es tracti pas d’un meteorit. Per que tal i com hem dit abans els meteorits contenen metall. Una prova determinant és intentar enganxar un imant a la superfície. Per fer tal cosa ens cal un imant potent, dels anomenats de neodimi. Aquests imants es troben a l’interior dels discs durs dels ordinadors o també a ferreteries grans. Si no en tenim cap, podem intentar fer una prova amb un imant que considerem potent enganxant a una cadena i veure si el meteorit la treu. Evidentment els imants “de nevera” no serveixen. 

3-    Aspecte físic: Els meteorits mai tenen forats a la seva superfície, ni un aspecte escumós o de “mousse”. Moltes persones creuen que els meteorits tenen un aspecte de lava, en aquests casos la pedra acostuma a ser això: lava, potser escòria o qualsevol altre roca d’origen volcànic o artefacte humà. Al contrari dels meteorits, aquestes pedres són més lleugeres que les roques normals. Només en casos raríssims unes poques bombolles es poden veure en les línies del flux de la crosta, però mai de manera generalitzada en el meteorit.

Cristina Puyal

Júlia Maestro 

2n ESO

         ______________________________________________

ANY NOU XINÈS
 L'Any Nou Xinès més conegut, a Xina, com la Festa de la Primavera o Any Nou Lunar és la festivitat tradicional més important del calendari xinès, celebrada també en altres països de l'est d'Oceania.

Basat en el calendari  lunisolar utilitzat tradicionalment a Xina, les celebracions comencen el primer dia del primer mes lunar  i acaben el dia quinze, quan se celebra el Festival dels fanals. Durant aquest període es produeix la major migració humana del planeta, el moviment de primavera, amb milions de persones viatjant als seus llocs d'origen per celebrar les festes amb les seves famílies. El dia 10 de febrer de 2013 va donar començament l'any 4711 segons el calendari xinès. El proper any comença el 31 de gener de 2014 (l'any 4712).

La celebració de l'Any Nou pot haver tingut un origen comú amb festivitats similars d'altres regions. L'any nou xinès cau en el dia de la lluna nova més proper al dia equidistant entre el solstici d'hivern , entre el 21 i el 23 de desembre  i l'equinocci de primavera ,entre el 20 i el 21 de març de l'hemisferi nord. Aquest dia equidistant entre aquestes dues dates cau entre el 3 i el 5 de febrer, en una data que està aproximadament 45 dies després de la del Solstici d'Hivern, i 45 dies abans de la de l'equinocci de primavera. En el calendari de les 24 estacions solars de l'any aquest dia equidistant es diu Començament de la Primavera. L'any nou xinès està fixat en primer lloc en un dia de lluna nova (calendari lunar) però les 24 estacions solars estan fixades sobre la base de la posició del sol en el zodíac (calendari solar). Per tant amb freqüència tots dos dies no cauen en la mateixa data; i el dia equidistant és el d'any nou solament si aquest dia és el dia de la lluna nova; en cas contrari, es prendrà com a dia d'any nou el dia de la lluna nova més proper a la data assenyalada, la qual cosa pot ser entre el 21 de gener o el 21 de febrer. El començament de la primavera es denomina en la tradició xinesa, començament de la primavera.

Per saber la data de començament de l'any, hem de trobar el dia de lluna nova més proper al començament de la primavera.

Ot Triviño Calsina

2n ESO

«D'aquí a uns cinc anys, tindrem un dinosaure viu, una mena de pollosaurio»

Si la idea se li hagués ocorregut a qualsevol altre, segurament no hauria merescut ni una sola línia de comentari. Però el seu màxim impulsor és Jack Horner, de la Montana State University, un dels paleontòlegs més prestigiosos del món, el que va canviar la nostra manera de veure els dinosaures, el que va demostrar que, com les aus, eren criatures socials, el científic, a més , en qui es va inspirar Steven Spielberg per fer "Parc Juràssic". I resulta que, com en la famosa pel·lícula, Horner està completament decidit, des de fa ja diversos anys, a tornar a la vida a un dinosaure. El cèlebre paleontòleg ha visitat aquests dies Madrid, per prendre part en "L'ésser creatiu", el III Congrés de Ments Brillants, en què participa amb altres vint científics de les més variades disciplines.

A continuació trobareu una entrevista que li van fer a Jack Horner sobre e dinosaure que vol crear a partir d’una gallina, anomenat  pollosaurio.

- Com pensa vostè "ressuscitar" a un dinosaure?

- Per descomptat no serà com a Parc Juràssic ... Partirem d'un embrió de pollastre i, mitjançant enginyeria genètica, li farem fer marxa enrere en el temps fins treure el dinosaure que porta dins. No serà, al principi, un dinosaure complet, però sí que tindrà molts elements.

- ¿Moltes de les seves característiques?

- Sí El resultat serà un animal completament nou, un "pollosaurio" (o "dinopollo", com prefereixi), amb moltes de les característiques físiques pròpies dels dinosaures. Es tracta d'aconseguir "fer marxa enrere" a l'evolució i ressuscitar en el pollastre una gran quantitat de trets propis dels dinosaures, des de la mida a les dents o les urpes.

- Les aus actuals són descendents directes dels dinosaures. Per què escollir precisament a la gallina?

- Per dues raons: La primera és que coneixem seu genoma a la perfecció, i la segona perquè entre totes les aus, les gallines són potser les més comuns. Podríem haver-ho intentat amb qualsevol altra au, però al final vam optar per aquesta.

- És a dir que, a falta d'ADN de dinosaure amb el qual treballar, ha decidit utilitzar el dels seus descendents més directes per fer-los retrocedir fins al punt de partida ...

- Sí, en efecte. No hem pogut obtenir ADN de dinosaure per altres mitjans. S'ha demostrat que l'ambre és impossible extreure ADN (tal com feien en Parc Juràssic) i dels ossos fòssils, tampoc. Trobem fa uns anys alguns molt esperançadors, d'una femella de Tiranosaure, i aconseguim aïllar teixits tous i vasos sanguinis, però no ADN. Per això vam decidir utilitzar ADN modern.

- Es tracta, doncs, d'una modifición genètica ...

- No No modifiquem gens. El que intentem és reactivar gens atàvics de l'ADN de les aus i fer que tornin a expressar-se.

- Com funciona el procés?

- El primer és trobar una sèrie de gens específics en el genoma de la gallina. Busquem tres en concret, els necessaris per activar la mida, perquè hi hagi o no dents i els que van transformar les urpes originals en ales. Es tracta d'alterar els nivells de determinades proteïnes reguladores de l'expressió genètica, en concret de les que han suprimit aquestes característiques dinosaurianas a les aus. Les aus són dinosaures, porten el seu mateix ADN, així que el que fem és intentar que d'un dinosaure surti un altre dinosaure.

- Explicat així, sembla senzill ...

- En els seus primers estadis, un embrió de pollastre desenvolupa trets dinosaurianos com dents o mans amb tres dits. Si podem trobar els gens que els van obligar a reduir la seva grandària, o els que fan que els dits s'hagin fos per formar ales, i vam aconseguir apagar, llavors podrem fer créixer un animal amb característiques de dinosaure.

- ¿I han localitzat ja aquests gens?

- Per ara, només un d'ells, el responsable que hi hagi o no dents. Els altres dos els seguim buscant, i probablement triguem altre parell d'anys a localitzar-los.

- Vol dir que ja han aconseguit fer una gallina amb dents?

- No Vull dir que ara ja sabem com fer una gallina amb dents, encara que no ho hem fet. Hem decidit esperar a tenir localitzats els altres gens.

- ¿Com serà aquest "pollosaurio"?

- El resultat serà una gallina amb dents i urpes, encara que de moment la mateixa mida que les actuals. Després provarem a fer-les més grans.

- Quan creu que això serà possible?

- Si tot va bé, en cinc anys. Si tenim mala sort, en set com a màxim.

- ¿Serà possible, més endavant, "ressuscitar" espècies concretes de dinosaures?

Vull dir, de dinosaures que realment hagin existit.

- Sí, en el futur serà possible tornar a la vida a qualsevol membre d'un grup molt concret de dinosaures, els terópodos, que són dels que descendeixen les aus. És a dir, tots aquells que eren carnívors i caminaven sobre les seves dues potes del darrere.

- Per a què pot servir "fabricar" un dinosaure?

- Les investigacions que duem a terme tenen fortes implicacions en el camp mèdic i en la comprensió de com funcionen els mecanismes evolutius. Es pot aprendre molt, per exemple, de malalties de la medul · la espinal, o que afecten el creixement. I, és clar, quan rescatem els caràcters primitius, i aconseguim que s'expressin de nou, haurem fet un gran pas per demostrar com funciona l'evolució. Cada au té dins un dinosaure adormit. Nosaltres volem despertar.

- Els dinosaures van dominar la Terra durant 80 llargs milions d'anys. I si no s'haguessin extingit nosaltres, els mamífers, no estaríem aquí. No pot ser perillós tornar a la vida?

- No, en absolut. Com a molt, podrem aconseguir animals que s'assemblin als dinosaures, no es tracta de tenir per ahi tiranosaures o velociraptors solts ...

- ¿Costa molt la seva investigació?

- No, és molt barata. És una cosa que es pot fer amb un parell de milions de dòlars ... Un cost molt petit quan es tracta de fer "gran ciència".