ELS ALUMNES PREGUNTEN

JAUME FRANQUESA

El passat 19 d'abril el professor de tecnologia i Cap d'estudis de Secundària, Jaume Franquesa, va tenir un accident de moto. Els alumnes de 2n d'ESO li hem fet una entrevista aquest matí (5 de maig). Esperem que us agradi.

Jaume, recupera't aviat que et trobem a faltar!

CANVIS:

L’ADOLESCÈNCIA DELS NOSTRES PARES I LA NOSTRA

És evident que la nostra societat ha canviat molt durant els últims 30 anys. Per comprendre amb més profunditat aquestes variacions, tots els alumnes que portem a terme la redacció de la revista, hem compartit una estona amb els nostres pares passant-los una petita entrevista. Després d’analitzar totes les respostes, hem recollit els aspectes més importants i que més ens han cridat l’atenció.

El tractament cap els pares no ha canviat gaire, tot i que abans hi havia menys confiança que ara i més respecte, però tothom els parlava de tu. En canvi el tracte amb els professors sí que ha canviat ja que abans els havien de parlar de vostè o amb molt de respecte. Les classes no eren totes mixtes. No hi havia crèdits variables o matèries optatives i fins molt tard no podien triar alguna àrea.

La diferència més gran la trobem al temps d’oci. En acabar l’escola o els caps de setmana els nostres pares sortien al carrer a jugar amb els amics, visitaven la família o anaven al poble o a la muntanya.  Actualment, la majoria de joves passem  molt temps davant de l’ordinador, les consoles o mirant la televisió.

Els referents culturals eren molt variats. Un dels més popular eren els representats de la nova cançó i també grups pop dels 80 com Queen o Supertram. Ara, els referents culturals són molt  més variats.

Després de parlar-ho amb els pares, ens van assegurar que els hagués agradat tenir ordinadors, mòbils, tauletes, etc.; però sobretot Internet.

Us imagineu la vostra vida sense ordinadors!

Equip de redació

_________________________________________________

JOAN B. JOAN

       

El passat 5 d’octubre el professor Joan B. Joan va cumplir 65 anys i es va jubilar. Al número 11 d’Al compàs li vam fer una extensa entrevista, però no hem volgut perdre l’oportunitat d’acomiadar-nos d’ell dedicant-li un petit espai. A continuació trobareu una petita conversa, així com la transcripció del seu comiat.

Ara que acaba l’etapa a l’escola Mireia, estàs satisfet de la teva trajectòria professional?

Sí, estic molt content, m’ha agradat poder compartir tot aquest temps amb els alumnes i professors. He tingut el recolzament de titularitat, dels pares i dels alumnes. M’he sentit reconegut i ben considerat. Per tant crec que puc dir que sí que ho estic de satisfet.

Tens ganes de jubilar-te?

Ganes, ganes de jubilar-me no. Jo seguiria donant classes als alumnes durant uns quants cursos més. Tot i així, m’ha arribat l’edat i he de deixar pas als més joves. Crec, però que encara tindria alguna cosa a dir durant uns quants cursos més.

Què es el que mes trobaràs a faltar?

Trobaré a faltar sobretot als alumnes i professos, ja que he passat molt de temps amb ells. M’ho he past molt bé ensenyant, fent excursions, parlant amb els pares... Encara que algun cop també m’he hagut d’enfadar, les classes sempre acabaven bé. M’he emportaré un molt bon record de l’Escola.

Quins plans de futur tens?

De moment, no tinc res en ment. Fins Nadal gaudiré de la família i d’un nou nét que està en camí. Suposo que m’aniré fent a la idea.  També m’agrada molt el cinema, anar al teatre, i sobretot aprofitar els moments de lleure, que ara en tindrè molts,  per llegir. També tenim pensat anar a Bilbao un parell dies, gràcies als meus companys, que m’ho van regalar al juny.

Penses continuar  vinculat al  món de la història? Què penses fer amb l’arxiu fotogràfic que ens vas explicar que tenies?
Sí, clar; per poc que pugui. També tinc la intenció d’anar a la universitat a conferències interessants.

Pel que fa a l’arxiu fotogràfic, el meu fill petit, que acaba d’acabar la carrera d’història i està donant classes, farà servir algunes fotografies a les seves classes. Es possible fer alguna cosa amb la tecnologia i les fotografies, però, com no estic molt endinsat amb el tema de la informàtica, no estic segur, ja m’ho miraré. 

Explica’ns el comiat que et van fer els alumnes de 3r d’ESO, els alumnes de la teva última tutoria.

Va ser l’últim dia de classe que tenia programat la projecció d’una pel·lícula i els alumnes no la volien mirar. Jo intentava animar-los i ells no volien mirar la pel·lícula. Llavors va arribar el Jordi Monràs i em va dir que havíem de parlar sobre el proper curs, és a dir aquest. Quan estàvem reunits va venir la Susana, tota trasbalsada explicant que els alumnes s’estaven barallant i que ella no els podia separar. Ràpidament vam anar en Jordi i jo al gimnàs i allà ho tenien tot preparat: una projecció i un aperitiu. La presentació de power point eren petits comiats de la majoria de professors de secundària. Va ser molt maco i emotiu.

I al setembre?

Al setembre va ser el meu torn i vaig fer amb l’ajut del meu germà una presentació gravada des de les muntanyes. La gravació començava amb un parlament de comiat que podeu llegir  a continuació i després i acompanyat amb la música dels Beatles, es veien moltes fotos amb la majoria de professors de l’Escola. 

Moltes gràcies, Joan i definitivament, et trobem a faltar.

Comiat:

Des d’aquest racó solitari i tranquil del Prepirineu, us vull dir que recordo els cursos passats amb vosaltres. Les alegries, les visicituds, les discusions, els punts de vista diferents, però alhora enriquidors, amb l’objectiu comú de millorar l’ensenyament dels nostres nois i noies.

Han estat molts anys de treball junts, tambè de riure, de comentaris sobre la política, de labor conjunta amb les cotutores. Us vull dir a tots, primària i secundària, que m’heu ajudat a formar-me com a professor, que heu après a entendre els alumnes amb tots els seus condicionants, tant externs com interns.

L’aventura de l’educació és emocionant, gratificant i algunes vegades decebedora, però, sempre apassionant.

No us vull cansar més. Gràcies a tots i a totes, als que ja no hi són, als que jan s’han jubilat i gaudeixen d’aquesta nova vida. A vosaltres, totes i tots una abraçada ben forta i el desig que ens poguem retrobar de tant en tant.

Ànims al nou equip directiu i el claustre en general.

Moltes gràcies ESCOLA MIREIA, pares, alumnes, antics alumnes i profes!!

I un record especial a la Maria Bondia, fundadora i directora durant molts anys de la nostra Escola.